Dos ex secretarios generales, acogidos a este régimen, cobran más 10.000 euros al mes
Dos ex secretaris generals del Parlament de Catalunya i dinou funcionaris més de la cambra cobren pràcticament el 100% del sou malgrat que ja no ocupen el seu lloc de treball. Es tracta d’un règim especial que s’anomena “llicència per edat” i que existeix només per als treballadors del Parlament de Catalunya des de l’any 2008. Un privilegi inaudit que no té comparació en el mercat privat comú ni en l’administració de la Generalitat, i que fins ara es podia sol·licitar quan els treballadors complien els 60 anys i en portaven més de quinze a l’administració parlamentària per gaudir-ne fins a la jubilació. Segons ha pogut saber l’ARA arran d’una petició de transparència feta el mes d’abril de l’any passat i lliurada recentment, fins a 21 funcionaris del Parlament estan acollits a aquesta figura, el sou dels quals suma 1,7 milions d’euros anuals (vegeu el gràfic).
La meitat de les persones en llicència per edat són funcionaris dels rangs més alts de la cambra (A1), que s’emporten la part més grossa del pastís. Les xifres individuals són dispars perquè depenen de la categoria del funcionari, però de mitjana les retribucions més baixes van des de gairebé els 4.000 euros al mes per catorze pagues –uixers auxiliars o telefonistes– fins als 10.000 euros mensuals en el cas dels ex secretaris generals o excaps de departament. O el que és el mateix: entre 56.000 i 150.000 euros l’any sense treballar durant un màxim de cinc anys. Algunes d’aquestes retribucions poden superar la dels consellers del Govern –115.517 euros l’any– i alts càrrecs –92.063– i fins i tot la del president de la Generalitat, Pere Aragonès –130.250–, i se situen molt a prop del de la presidenta de la cambra, Laura Borràs –155.570–. Seria el cas dels dos exlletrats que estan acollits en llicència per edat i que van ocupar el màxim càrrec a l’administració parlamentària: Imma Folchi, que va ser secretària general del Parlament entre 1999 i 2015, i Pere Sol, que va ocupar el mateix càrrec del 2015 al 2016. Aquest diari s’ha intentat posar en contacte amb ells, sense èxit, a través del departament de comunicació del Parlament.
La llicència per edat és un règim especial en què el treballador manté la seva condició de funcionari malgrat que no vagi a treballar: no només se li continua pagant el sou sinó que se li apuja per no perdre poder adquisitiu, continua acumulant triennis i se li mantenen les quotes a la Seguretat Social perquè no l’afecti a l’hora de jubilar-se. És beneficiós per a la persona que s’hi acull però té efectes contraproduents per a l’administració. Més enllà de la despesa pública que comporta, la plaça no es pot cobrir fins que el funcionari en llicència per edat es jubila, de manera que si falten recursos humans s’ha d’ampliar la plantilla i, per tant, la despesa. La llicència per edat està regulada als estatuts interns de la cambra, que fixen les condicions dels treballadors. Aquest reglament acostuma a passar desapercebut i al llarg dels anys se n’han anat millorant les condicions a través d’un pacte entre els treballadors del Parlament representats en el consell de personal –l’equivalent al comitè d’empresa– i els polítics de torn que ocupaven els llocs a la mesa de la cambra.
Ara (16.01.2022)
